Poesia 2
Foc de pales II
La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
Hi ha alguna cosa que lentament fa el cami fins a la cambra, aquesta pluja que igual que l'aigua es va extenent, y es va podrint també. Però a mesura que va pujant per l'escala s'adona que no te barana, amb això vol expresar que no te seguretat aquesta escala fosca i sense barana del desigs, un desig que esta sofert a molts perills.
La rima és asonant, amb decasíl·labes i quadrasíl·labes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No has entès el sentit de la poesia.
Publica un comentari a l'entrada