Vuit de març
*
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Vuit d març, el dia de la dona. Vol fer un omenatge a totes les dones.
Tota la por que poguin tenir les dones, la faran desaparèixer; les dones deixaran tot allò que estigui relacionat amb les labors domèstiques de casa. Tots aquests estris els cremaran a la hogera, els pots i les casoles... no es deixaran amenaçar més, diran basta a aquesta violéncia doméstia de génere i a aquests maltractes.
Amb aquest fum sortit d'aquests estris que discriminen a la dona, sortira una història nova; on la dona serà lliure, orgullosa de ser dona amb amor propi, que no vol donar la seva llibrtat a cambi de res, d'aquest full sortirà una dona delliberada.
El títol que l'han posat està molt be pensat. És el dia en que la dona recapacita.
Pel que fa a l'estructura, aquesta poesia esta dividida en 3 estrofes. On s'explica una sitació completa amb el símbol de feminisme. També es parla de qui acudirà a la festa ( el foc sempre és un element purificador), acudirán totes les dones de totes les edats, on per recuperar la seva dignitat cremaran tots els estris doméstics.
Els versos son de 6 síl·labs, la rima és lluire; en molts d'ells hi han molts encabalgaments. Té un cert to, un ritme, de cançó popular. Hi han poques metáfores, i el que més abunden son les comparacions.
Publica un comentari a l'entrada