dimarts, 12 de juny del 2007

foc de pales ll

Foc de pales


II

La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna.

Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L’escala fosca
del desig
no té barana.

1 comentari:

jesica ha dit...

Hi ha alguna cosa que lentament fa el cami fins a la cambra, aquesta pluja que igual que l'aigua es va extenent, y es va podrint també. Però a mesura que va pujant per l'escala s'adona que no te barana, amb això vol expresar que no te seguretat aquesta escala fosca i sense barana del desigs, un desig que esta sofert a molts perills.
La rima és asonant, amb decasíl·labes i quadrasíl·labes.