Foguera joana
*
Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
*
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.
Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.
*
Avui tancaria el llangardaix en una gàbia.
I que fos la festa dels dits,
la dansa de l'heura a cau d'orella,
la tendresa de la planta dels peus,
l'or negre de cella i de l'aixella.
Seguiria els camins que el deliri oblida
amb pas molt lent
com el del bou que llaura
aquest paisatge de lluna gitana.
*
Si algú em deia que la teva espasa
no enduraria tres guerres,
-ni tan sols tres batalles seguides!-
li reconeixeria el fet
sense gens de recança.
Però si algú gosés dir
que hi ha joguina més dolça
sobre la terra,
que li caiguin de cop totes les dents
per mentider!
*
Perquè venies sense armes
t'he obert les set portes del castell
i cap guaita no he deixat rere els merlets.
I he llençat l'anell a l'aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre.
Bruixa de dol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Son 9 poemes amb xifres romanes, alguns poemes tenen un gran contingut erótic, son poemes molt curts i el que preten aquesta autora es abocar imatges erotiques etc que habitualment amb protagonitzat els homes en la cultura occidental i els integra en una poesia totalment femenina.
Hi ha metafores erotiques freqüents en la poesia occidental com ara veurem. .
Foguera joana II:
Es una poesia molt erotica, la petxina i la resta d'animals son simbols falics, al poema li diu al home que li fagi el amor i que vol estar junts fins la matinada.
"Dóna’m la sal" vol dir que es que ell es la sal dels seus plats que ell fa que a ella li agradi això.
Forma:Es una sola estrofa de 7 versos de diferen nombre de sil·labes i els versos no tenen cap rima, hi ha apel·lacio en 2 persona a questa amic en els 2 primers versos , en els dos seguentas fa una pregaria i al darrer vers expres un desitg.
Foguera Joana III:
Aqui aquesta dona porta un vestit estampat amb flors i recorda a la roba dels anys 70,"Els meus pits són dos ocells engabiats" es una metafora ja que els pits estan tapats amb el vestit, ell la esta tocant vestida pero quan es queda nua, ja que el desitg fa que et treguis el vestit, ara els pits son dos peixos, en el moment algid de la relacio amorosa els pits no tenen tanta importancia.
Forma:
Hi ha 2 estrofes la 1 de 3 versos i la segona de 4.
El primer vers té 11 sil·labas i res no té rima.
Foguera Joana IV:
Aqui hi ha un altre home el qual es el seu contrincat i li va posant tranpes pel plaer.
Hi ha paradoxes com enemic dolç
Forma:
Te 4 versos, la majoria tenen quatre sil·labes i hi ha un de 6.
Foguera Joana V:
El poema explica que vol llibertat i que no vol dependre de ningu com diu on posa "avui guardaria el llangardaix a la gabia".
Tambe diu que vol seguir els camins que el deliri li marca i que els vol fer molt lentament.
Crec que aquest poema parla de la seva corrent sexual.
La acció esta situada a la nit.
Forma:
Aquest poema te 9 versos lliures sense rima ni cap metrica constant.
Foguera Joana VII:
A aquest poema crec que explica de quan s'enamora duna altra dona ja que diu "t'he obert les set portes del castell" i narra quan deixa al seu marit perque diu "he llençat l'anell a l'aigua
perquè un peix, o la lluna,
el guardi en el seu ventre."
Forma:Es una poema amb sis versos sense rima per tant son lliure si no te cap metrica.
"amb protagonitzat" >>> han protagonitzat
En general els comentaris que fas no han estat revisats, estan plens de faltes d'ortografia i en moltes ocasions no s'entén el seu contingut.
NOTA BLOG: 4
Publica un comentari a l'entrada