Tombant

Tombant

Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta
Anònim


I

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.


III

Com un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.


IV

La mort crema el darrer rostoll.
I aparia la rella.

No talleu els arbres del canal!


VI

De primer van foradar-me les orelles
i de llavors ençà duc arracades.
No prengueu aquest bosc per una alzina.


IX

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...


X

Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar
i me la torna.

El meu cor l'entoma.


XII

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.


Aquest poema està bassat en una dita popular.La primera composició de "Tomabant" tracta d'una escena molt casolana, es tracta d'un moment molt concret de l'any i sembla con si fos un diari personal on s'explica el que ens pasa cada dia. Ens explica el que li passa en froma d' anecdota. El principi de la composició sembla una introducció per els dos versos finals. Feia dia que no sotria al balcó ni feia vida casolana perquè tenia altres interesos, els altres interesos els podem explicar de moltes forma perquè estava interesada en al politica en el moviment feminista...Aquest poema està format per dos estrofes uan de nou versos i una segona de dos, no té rima ni un nombre determinats de síl·labes.-II-Encara que ella està trista, ella a danar al ball de carnestolte4s que és un ball que és va disfrassat, però ella parla del carnastoltes en un sentita figuarat que en realitat és la vida, una vida que en moltes vegades s'ha de disfraçar perquè a de dir coses que no pensas o fer coses que no vol. Ella viu una vida molt dura i trista on plora molt. És un poema molt trist i pesimista perquè ens parla com es sent ella i el que té que fer que a d'amagar els seus sentiments i també a d'amagar que ella esta trista.La poesia té viut versos d'art menos, no hi ha rima ni cap tipus de regularitat métrica.-III-En aquest vers comença amb una metafora on el que vol dir que un peix sense bicicleta es com uan dona sense homa, en aquesta composició ens diu que està sola. És un poersiaa molt breu formada per cinc versos en aquest cas son octosíl·labs i només el quart és eptasíl·lab en aquest poema tampos hi ha rima.-IV-Aquest poema ens parla de la mort, que la mort ho crema tot i que la mort fa desaqpareixe la vida. Ella en el poema demana que no tallin els abres els abres aqui representen les inquietud de la getn que són diferents, és a dir, ella vol que deixin viure a la gent com cadascú vulgui que no tallin les ilucions de la gent.-VI-En aquest poema ens diu que com a nèixer dona el primer que van fer es marcar-la per ser dona, és a dir, que li van possar arecades, però el que ens diu es que no tothom que protaq arecades hi es dona té que viure com a tal.